ELS TARTERS D’ANDORRA (04/04/14)
La
nostra història parla de dos mossos que treballaven en una casa d'Andorra. La
nit de Sant Joan l'amo de la casa els va demanar que encenguessin una foguera
molt gran, i s'afanyessin en mantenir-la viva tota la nit. I així ho van fer.
Els nois van passar-se tota la nit portant fusta i fent-la cremar, mentre l'amo
s'afanyava a entrar i sortir del bosc amb tot de capsetes petites.
-
Aquest any si que n'he agafat - anava dient mentre tornava de la muntanya i
mentre els mossos se'l miraven encuriosits – encara n'agafaré alguns més –
anava dient mentre sortia un altre cop amb més caixes.
La
nit de Sant Joan va passar tots se'n van anar a dormir molt cansats. L'endemà,
cap al tard, l'amo de la casa estava molt content i de satisfet que estava, va
donar als dos mossos un dinar molt bo i els va felicitar per la seva feina.
Els
nois, encuriosits, no van poder evitar preguntar per esbrinar què havia estat
atrapant el seu senyor aquella nit. - Què era allò que has guardat a les
caixes? - preguntaven els nois. - Vaig atrapar molts menairons! Una
gran ajuda en moments difícils, ja ho veureu! - responia l'amo.
·
Els
dos nois no hi van donar més importància fins que, a finals de l'estiu, els va
tocar segar tota l'herba dels camps de l'amo. - Quanta feina! Aniríem més ràpid
si tinguéssim més mans! - va dir un – Sí sí, i ens cansaríem menys, va dir l'altre. I de cop van recordar
les caixetes que el seu amo havia guardat per Sant Joan. Una ajuda, els va dir
que era. - Fantàstic! Doncs agafem-la! Una ajuda és el que necessitem! - van
dir els dos alhora.
Quan
l'amo dormia van entrar a la seva estança i van agafar tantes caixetes com van
poder. Les van dur fora de casa i les duien corrent cap als camps que havien de
segar. Però al ser de nit, no veien res. Un va ensopegar i va caure a terra
deixant caure també totes les caixes que duia. En caure, es van obrir, i van
sortir tot d'homenets que cridaven “Què farem, què direm?”.
El
noi va quedar blanc de la sorpresa i no sabia què dir – Ah ... ah .. ah ... -
deia mentre els menairons cridaven cada vegada més enfadats - “Què farem, què
direm?” - Ah ... Ah ... jo ...- no sabia més que dir el noi, cada vegada més
espantat. Ràpidament els menairons van perdre la paciència i un va dir - “com
que no ens dones de treballar, treballaràs per nosaltres” - el van agafar i
se'l van endur bosc endins, entre crits d'auxili.
El
seu company també es va espantar i molt, va recular dues passes i també va
ensopegar, caient a terra i també deixant caure totes les caixes. Tal com havia
passat abans de les capses en van sortir tot de menairons dient “Què farem, què
direm?”. El noi es va espantar molt, no volia que li passés el mateix que al
seu company. “Què farem, què direm?” van repetir menairons.
Es
veia ja perdut quan va veure unes pedres, i va tenir una idea: “Apiloneu totes
les pedres que trobeu per aquestes valls”, i dit i fet, els menairons van
començar a apilonar les pedres, mentre el jove mosso va veure l'oportunitat de
fugir de les valls i no tornar mai més.
I
de la bona feina que van fer els menairons, és així com les valls d'Andorra són
plenes de tarters: Llocs amb moltes pedres apilonades.
Comprensió Lectora
·
Què els va demanar l’amo que
fessin als nois la nit de Sant Joan?
·
Què eren els menairons?
·
Què li va passar al noi quan li
van caure les caixes i els menairons van sortir?
·
Què són els tarters? Per què
existeixen?
Lectura científica (04/04/14)
Comprensió lectora
Actualment que s'envia a l'espai?
Quines coses fa que no es pugui viure a l'espai?
On viuen les persones que viuen a l'espai?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada